|
I Temp Dela Latrina
( I tempi della Latrina ) | |
|
Na volta, al me paes i praa a cuncimà, apena la letrina gh'era de duperà. Nun ghe disivum letrina, ma in funt, po' merda l'era, anca in televisiun parlandu, i le dupera. A chi che voo capì, i riflessiun lasem; de chi che el le spandiva adess ne parlaremm. Quand l'era ura de spandela la roba, su elencada, a gh'era de bisugn na picula brigada. E se ciamava sempru, amis e un po' parent, se propri ne mancava, quai vun a pagament. Indoss i se metiva vestii già vecc e strasc, e chi ch'el le purtava, in crapa un capelasc. Gh'era quel de la pipa, che prim el le rugava, e dopu in del brental pian pian la travasava. Atenti el gh'era de sta, quel cun el brentalin, perché sta roba, a moves, l'andava sul cupin. El specialista, in ultim a l'eera el spandiduu de solit, senza nasta, per minga sentì uduu. Luu, giù in de na tinozza, prima el la rimestava, po' cun gross cazzuu su l'erba el le sbrufava. Tutt quest, al ciar de luna, e quand finida l'era, luganec cun pulenta e litri de barbera. Un certu uduu, sì el gh'era, in paes, dopo spanduu, ma sempru un uduu intim, la roba di nos cuu. |
|
torna su>